Del buit a la plenitud i de tornada buit

Sense propòsit, un se sent buit, és la sensació penetrant del sense sentit, que tan aviat ens gela l’ànima, com ens fa córrer en desbandada, el sense sentit és el rostre fosc del no-res absoluta, davant seu, la mortalitat tremola i busca una sortida victoriosa, però com vèncer el que no ataca, ni es defensa, ni tan sols es mostra. En aquest buit sense referència, sense un no-res, que fàcil és moure’s en espirals concèntriques, que eliminen tota perspectiva, o deixar-se arrossegar per la sensual, en un frenesí plaent, o enfonsar-se en un profund pesar, de dolor inacabable. En el fons, tot això és millor que sentir per un moment l’insuportable hàlit del no-res.

Si un pensa que en el paràgraf anterior té un biaix pessimista, és perquè està dins del parany i no pot o no vol veure’l. Justament el fet de mirar veraçment, és el primer pas per poder trencar els grillons i començar a caminar. Però ser conscient no és suficient, es precisa d’una base per poder sustentar, sense ella, fàcilment les breus llums emanades de la consciència es falsegen i corrompen, per tornar just al mateix lloc d’on venim. El segon pas per no tornar al lloc d’origen, rau en connectar amb el propi propòsit vital. Però si trobar el propòsit és la solució, i alhora tot el problema es genera per la falta de propòsit, Com aconseguir sortir d’aquesta paradoxa? Com connectar amb el propòsit vital?

El propòsit vital habita a la pròpia naturalesa, i s’accedeix mitjançant la consciència, seguint l’esmentat primer pas, gràcies a l’atenció, meditació i escolta veraç, que és el que ens connecta amb ella. Però aquest pas ha d’anar acompanyat per introspecció i de la ferma intenció de connectar amb la pròpia essència, per trobar-hi el sentit vital. Així la revolució és la intenció i mancant una connexió directa amb el propòsit vital, aquesta intenció ha de convertir-se temporalment, en propòsit i guia cap al sentit vital. Es tracta d’una tasca humil, laboriosa i compromesa, en la qual a poc a poc els vels es van elevant, deixant que cada vegada més trasllueixi el si mateix. Aquest si mateix és part del tot, i per això està compost de les seves mateixes característiques, el propòsit o sentit vital ha d’estar connectat amb aquest tot, sinó seguirà sent el miratge que crea la por al buit.

El tot i el no-res comparteixen espai, són com les partícules subatòmiques, que hi són i alhora no hi són. Per això quan un ha connectat amb el tot t’atreveixes del si mateix, el buit, el no-res ja no és un rostre temut, sinó l’espai necessari perquè aparegui el tot.

Propòsit i entrega

El propòsit i l’entrega són dos components bàsics per poder accedir a la pràctica profunda de l’autoconeixement.

Any nou vida nova, aquesta és una premissa que moltes persones, per la motius que siguin, fan servir, així passades les festes nadalenques, és molt típic, que ens omplim de bons propòsits.

És evident que un nou propòsit, és una proposta de canvi més o menys profunda, per obtenir algun progrés o millora.

Inevitablement això ens porta a fer-nos algunes preguntes: Què és el que ens impulsa realment a formular un nou propòsit? Són tots els propòsits beneficiosos? He de portar a terme els meus propòsits costi el que costi? Existeix algun propòsit magne o vital? Fins a quin punt, el sentit de la vida, precisa de propòsits?

Totes aquestes preguntes no són fàcils de respondre, i probablement tinguin diferents respostes per a diferents individus, en realitat la contestació de les mateixes només es pot trobar cada un mitjançant una comprensió profunda del si mateix i de les seves necessitats, una cosa molt allunyat del desig centrat en la ànsia d’obtenir o d’acumular  plaers sensorials, o per dir-ho d’una altra manera, gens té a veure amb l’intent de satisfer l’ego. Així doncs, per realitzar una correcta elecció, cal apropar-se el més possible al coneixement de la pròpia naturalesa, a la qual arribem després de la pràctica continuada de meditació i de mindfulness.

No hi ha un propòsit incorrecte si aquest sorgeix de la connexió amb la pròpia naturalesa o amb la informació que brolla del si mateix, suposant que  hem aconseguit aquesta connexió, encara ens quedarà un llarg tros, el camí de dur a terme el propòsit, una altra vegada la meditació i  mindfulness unes magnífiques eines, que ens poden fer comprendre i connectar amb la nostra capacitat de entregar-se.

Sense entregar-se és com intentar mantenir l’aigua dins d’un recipient amb forats, a la curta o a la llarga es perdrà tot, depenent de com  siguin els forats. Així per mantenir l’essència i el contingut del propòsit, cal construir un adequat recipient, en aquest cas l’entrega. En certa manera el propòsit és la part teòrica i l’entrega la posada en pràctica del propòsit, en moltes ocasions, quan un propòsit no es porta a terme, és degut al fet que hem estat molt de temps somiant amb el propòsit, i molt poc o gens entregant-nos  a l’esforç de realitzar-lo.